Avui, 5 de novembre, alumnat, PAS i professorat de l’Institut Bellvitge ens hem ajuntat per commemorar les víctimes de la DANA amb la voluntat d’oferir el nostre màxim respecte, suport i conscienciació. Volem acompanyar als membres de la comunitat educativa que més de prop estan patint aquesta situació i enviar, alhora, un missatge de compromís i solidaritat amb el País Valencià.

Alumnat i professorat hem fet la lectura del comunicat que trobareu a continuació, hem donat pas a un minut de silenci i, finalment, hem escoltat, plegats i plegades, la cançó de Raimon “Al meu país la pluja”.

Aquí podeu llegir el comunicat:
Aquesta Terra, la nostra Terra, que tant estimem i que ens sosté, avui ens demana ajuda. En silenci, escoltem el seu plor, ofegada sota l’aigua de les pluges que no paren, de les inundacions que ens arrabassen vides, llars i futur.

El País Valencià, el passat 29 d’octubre, ha patit la Dana, l’anomenada gota freda, un fenomen meteorològic devastador que ha provocat fortes pluges amb el consegüent desbordament dels rius i barrancs, emportant-se tot allò que ha trobat al seu pas.

El canvi climàtic ens adverteix que aquest fenomen natural és cada vegada més freqüent i més ferotge. Així que no, no és només un desastre natural; és un crit d’auxili davant la negligència dels qui mostren una manca de germanor i de consciència envers la situació d’emergència, i la somnolència excessiva cap a les accions injustes i irresponsables d’alguns qui ens governen.

Aquest minut de silenci és per a les persones afectades, per les que han perdut la vida, per les que han sobreviscut i es veuen obligades a començar de zero, per totes les que han viscut en primera persona els danys d’aquest desastre.

Serveixi aquest minut de silenci com a amonestació, com a advertiment, també contra els intents de forces totalitàries i intolerants que sempre a l’aguait cerquen aprofitar cada oportunitat per crear discòrdia, culpar els més febles i fer-nos tornar a la foscor amb enganys i demagògia.

Aquest minut de silenci també el fem per recordar que davant d’alguns relats polítics, sords davant les advertències dels especialistes, cal fer cas a les advertències de científiques i científics que estudien el canvi climàtic i demanen polítiques públiques per fer-hi front, ahir, avui, de manera urgent i necessària.

A la nostra generació ens toca una responsabilitat important. La ciència ens ha advertit sobre les conseqüències del canvi climàtic, i sabem que només amb coneixement i accions concretes podrem evitar més desastres com aquest. Ens cal treballar juntes i junts, estudiant i aplicant solucions que garanteixin el nostre futur.

Aquest no és només un problema llunyà o temporal; el que passa a València ens afecta a totes i tots, i ens recorda que som una generació que té el poder d’encarar el futur, que cal actuar davant la crida d’emergència climàtica que la ciència ja ens confirma, cal suport mutu, així la solidaritat esdevé imprescindible per construir un món més amable on cadascú de nosaltres té el poder de contribuir en un bé comú.

Perquè només així podrem fer front al que vindrà i construir un futur segur per tothom

.