Durant el període de confinament, els alumnes i les alumnes de 3r d’ESO han escrit una carta a la Dory Sontheimer, autora de Les set caixes i La vuitena caixa. La Dory ens havia de venir a visitar a l’institut per explicar-nos la història de la seva família durant l’Holocaust, però no va poder fer-ho a causa de la pandèmia, de manera que l’alumnat ha traslladat els seus missatges a l’autora mitjançant aquestes cartes que li hem enviat per correu.
Et vull donar les gràcies abans que res per llegir aquesta carta, encara que hagués sigut millor haver escoltat la teva història en persona, a l’institut, com havia previst la nostra professora, la Mercè. També volia demanar-te que continuïs anant a instituts a explicar-la, ja que visites com la teva ens obren els ulls. Aquestes ens fan adonar-nos de com de trist i com de difícil ha estat la nostra història més propera, ja que moltes vegades no hi som conscients. I el més important, conèixer els errors que no s’han de tornar a cometre.
Si haguessis vingut a l’institut com estava previst, m’hauria agradat preguntar-te moltes coses: Has conegut en persona algun dels familiars que no sabies que existien ? Has anat o t’agradaria anar a algun dels camps de concentració on va estar la teva família? T’hagués agradat que els teus pares t’haguessin explicat la història en comptes de descobrir-la a través d’unes cartes ?
És una llàstima que ara mateix estiguem confinats a casa i no puguis explicar-nos en persona la vostra història, m’encantaria escoltar-la! No sé si ara mateix esteu tota la família junta o separada, pero segur que després d’assabentar-vos que sou família, s’ha creat un vincle molt gran que durarà per a tota la vida. Espero que ens puguis visitar ben aviat a l’institut com estava previst.
Soc l’Hugo un noi de 3r d’ESO i t’escric per dir-te que la teva història és molt commovedora i molt emocionant, ja que hi ha parts molt tristes que m’han remogut per dins i que ningú hauria de viure, com que et trenquin la teva casa i t’obliguin a vendre la teva fàbrica de nines de porcellana per dissimular el decomissament com li van fer al teu pare, o que no deixessin passar la frontera als teus avis de part materna i els obliguessin a anar-se a Polònia i no saber si eren vius o morts , mentre els teus pares buscaven desesperats la manera de fer-los passar la frontera. I es que ningú hauria de viure una guerra o dictadura.
Podeu llegir totes les cartes en aquest Padlet.
L’activitat s’emmarca dins el projecte interdisciplinari Democràcia i Drets Humans en què des de Ciències Socials, Cultura i Valors Ètics i Religió, hem reflexionat sobre la importància dels Drets Humans i sobre les conseqüències del seu menysteniment “