Enguany hem dedicat la celebració de la diada de Sant Jordi a tots aquells que pateixen o han patit les conseqüències de l’exili. En paraules de la poetessa uruguaiana Cristina Peri Rossi:
A todos aquellos navegantes
argonautas de un país en ruinas
desaparecidos en diversas travesías,
varias, que un día emprendieron navegaciones
de inciertos desenlaces.
L’elecció del tema no és fortuïta. De ben segur que a tots ens ve al cap la guerra de Síria i el drama que en els nostres dies viuen tantes i tantes persones obligades a fugir de la seva terra a contracor.
En aquesta ocasió els Departaments de Llengua Catalana i Castellana vàrem decidir organiTzar un acte de celebració conjunta, amb la col·laboració del professorat d’Anglès, Francès, Llatí i Visual i Plàstica. Al llarg del recital es va alternar la lectura de textos en català, castellà, llatí, anglès i francès, indistintament.
La veu dels alumnes que van pujar a l’escenari ens va fer arribar les paraules de poetes i cantautors de tots els temps. Es van llegir textos de Cristina Peri Rossi, Pablo Neruda, León Felipe, Tomàs Garcès, Pere Quart, Joana Raspall, Lluís Llach, Gianmari Testa, Ry Cooder, Hussein Habasch i Publi Ovidi Nasó. Els seus versos ens parlen de la duresa de l’exili i del desarrelament que l’acompanya.
Els alumnes d’ESO hi van contribuir amb un audiovisual i un stopmotion sobre la guerra de Síria. L’alumnat del Batxillerat Artístic va posar imatges a les paraules dels poetes amb els seus treballs plàstics, “Els refugiats” i audiovisuals “Y no tengo patria” i “Patria para ti”, de Hussein Habasch i “Corrandes d’exili” de Pere Quart (podeu veure’l clicant sobre el títol; ha estat finalista del 2n Premi Kabua).
A l’acte es va llegir també bona part dels textos dedicats a la guerra de Síria i als seus exiliats presentats al concurs de la diada, així com a la Jornada de Poesia Juvenil de L’Hospitalet, en què fou premiat el poema “Olvidos sirios” d’Helena Bermúdez. El podeu llegir clicant sobre el títol
Diu León Felipe al seu poema “El poeta es el gran responsable”:
Digo que la Poesía está en la sombra,
en la sombra del mundo donde el hombre, ciego, se revuelve
y grita;
que es un grito en la sombra,
que es un coro de gritos que quieren burlar la sombra,…
Es también una luz encendida en la niebla,
y la Poesía, un sistema de señales,
un sistema luminoso de señales,
hogueras que encendemos aquí abajo,
entre tinieblas encontradas.
TODOS… ¡TODOS!
(Cualquiera puede encender su corazón en las tinieblas)
para que alguien nos vea,
para que no nos olviden…
Para que grite conmigo busco yo al hombre y le digo:
la Poesía es un grito en la sombra, grita conmigo;
la Poesía es un canto en la sombra, canta conmigo;
canta, canta y grita… ¡grita!
porque Dios está sordo.
Des de l’institut Bellvitge alumnes i professors hem volgut, aquesta diada de Sant Jordi, fer nostres les paraules de León Felipe. No cal dir que va ser una jornada molt emotiva. Felicitats a tanta gent per fer-la possible.