MARTA PESSARRODONA, una gran poetessa, especialista en literatura i feminista, ha parlat avui als nostres alumnes de 2n de Batxillerat d’escriptores, vivències literàries personals i, al capdavall, de  cultura. Un gran honor i  autèntic plaer haver pogut participar d’aquesta xerrada.

Després  amb ella, el poeta-científic Joan Durà com a referent de l’Idibell, el regidor  d’Educació i d’altres persones lligades a l’ajuntament de l’Hospitalet que fan possible el nostre Tàndem hem inaugurat l’obra DNA, Desxifrant el nostre codi de barres, realitzada  el curs passat per alumnes de la branca científica de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat i alumnes de la modalitat artística de 1r de batxillerat.

Després d’una breu intervenció de la directora Adela Barreda, els alumnes de Batxillerat Jordi (1r Humanístic) i  Javier i Carla (de 2n Humanístic i Artístic)  han llegit uns poemes de Marta Pessarrodona, Joan Durà i David Jou. I l’exprofessor Aleix Diz, col·laborador dels projectes del Tàndem,  ens ha llegit un poema seu.

Un cop més l’institut Bellvitge agermana ciències i lletres.

El poema d’Aleix Diz:

       Horitzó 

Els anys giravolten amb exactitud

repetint ombres puntuals

a les cites del calendari.

Però alguna cosa no quadra.

No plou igual, ni bufa el vent

com abans bufava.

Se’ns han trencat els refranys.

Tant se val si la Candelera riu o plora,

que cada dia un raig

no serà pas pel maig.

Ja no tornen els anys

a la casella de sortida.

S’han oblidat de l’etern retorn

quan hem acabat d’assassinar

el Déu immanent a tot

que abans ens protegia.

Es com si haguéssim desmuntat

i tornat a muntar, malament,

el gran rellotge.

Els anys ja no són

ni tant sols assemblats

a ells mateixos.

Més aviat, semblen lluitar

per veure quin d’ells

exagera més la febre

que ens devora.

I ens han retornat

aquell Déu terrible,

distant i transcendent,

que a la fi ens aguaita.