MARTA PESSARRODONA, una gran poetessa, especialista en literatura i feminista, ha parlat avui als nostres alumnes de 2n de Batxillerat d’escriptores, vivències literàries personals i, al capdavall, de cultura. Un gran honor i autèntic plaer haver pogut participar d’aquesta xerrada.
Després amb ella, el poeta-científic Joan Durà com a referent de l’Idibell, el regidor d’Educació i d’altres persones lligades a l’ajuntament de l’Hospitalet que fan possible el nostre Tàndem hem inaugurat l’obra DNA, Desxifrant el nostre codi de barres, realitzada el curs passat per alumnes de la branca científica de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat i alumnes de la modalitat artística de 1r de batxillerat.
Després d’una breu intervenció de la directora Adela Barreda, els alumnes de Batxillerat Jordi (1r Humanístic) i Javier i Carla (de 2n Humanístic i Artístic) han llegit uns poemes de Marta Pessarrodona, Joan Durà i David Jou. I l’exprofessor Aleix Diz, col·laborador dels projectes del Tàndem, ens ha llegit un poema seu.
Un cop més l’institut Bellvitge agermana ciències i lletres.
El poema d’Aleix Diz:
Horitzó Els anys giravolten amb exactitud repetint ombres puntuals a les cites del calendari. Però alguna cosa no quadra. No plou igual, ni bufa el vent com abans bufava. Se’ns han trencat els refranys. Tant se val si la Candelera riu o plora, que cada dia un raig no serà pas pel maig. Ja no tornen els anys a la casella de sortida. S’han oblidat de l’etern retorn quan hem acabat d’assassinar el Déu immanent a tot que abans ens protegia. Es com si haguéssim desmuntat i tornat a muntar, malament, el gran rellotge. Els anys ja no són ni tant sols assemblats a ells mateixos. Més aviat, semblen lluitar per veure quin d’ells exagera més la febre que ens devora. I ens han retornat aquell Déu terrible, distant i transcendent, que a la fi ens aguaita.