Aquest treball és un recull d'una selecció de fotografies fetes amb cambra fosca pels estudiants de l'E.A.T.P. de Fotografia de l'IES de Bellvitge. Es tracta del seu segon treball en el camp de la fotografia, després de la realització de fotogrames, que els permet conèixer el funcionament elemental d'una càmera, cosa que els serà imprescindible per a treballs posteriors que es realitzin amb càmera fotogràfica.

La cambra fosca és anterior a la fotografia. Sembla ser que ja a l'Edat Mitjana se'n coneixia el funcionament, tot i que les primeres representacions gràfiques que es coneixen daten del 1544. Des d'aleshores, s'han fet tot tipus de cambres de formes i tamanys diferents. La cambra fosca és simplement una capsa amb un petit orifici a través del qual es projecten en el seu interior de forma invertida les imatges que procedeixen de l'exterior, atès que els raigs de llum que desprenen els objectes segueixen sempre una trajectòria recta i, en passar per l'orifici de la cambra projecten, òbviament, la imatge a l'invertida. No obstant això, fins a finals del segle passat no es va saber com fixar la imatge projectada. Va ser l'època en què es va aconseguir la posta a punt de materials sensibles a la llum que fossin capaços de retenir la imatge de manera permanent. D'aquesta manera va néixer la fotografia i la cambra fosca es va convertir en una càmera fotogràfica. 

Al llarg de les primeres sessions els estudiants es van dedicar a construir la seva 

pròpia cambra, que va consistir en una capsa de sabates l'interior de la qual van pintar de color negre per evitar, així, tot tipus de reflexos. A partir d'aquí, la construcció de la cambra va seguir els passos següents:

En una de les dues cares laterals petites es van traçar dues diagonals, de cantonada a cantonada; i, al centre, van obrir una finestra petita (1 cm.). A la mateixa cara es va posar una làmina de paper d'estany de 2 ò 3 cm., prèviament foradada.

L'orifici s'ha de fer amb una agulla i ha de mesurar de 0,5 a 1 mm. Com a màxim i, a més a més, ha de coincidir amb la intersecció de les diagonals que hem traçat. La raó d'una perforació tan petita és que els raigs de llum que penetrin de l'exterior s'hagin de concentrar per passar per un espai reduït. Com més es concentrin, més nítida serà la imatge que formin a l'interior, ja que els punts de llum seran molt petits. Si el forat fos molt gran, caldria menys temps d'exposició, però la imatge formada resultaria borrosa. Després, es va mesurar una de les diagonals traçades i aquesta mateixa mesura es va traçar a l'interior de la capsa, tant en els laterals com en el fons. A l'alçada d'aquesta línia es van col·locar unes guies per posar-hi el paper fotogràfic. Aquí és on es formarà la imatge, el que en fotografia s' anomena pla focal. Per fer les guies es poden utilitzar unes agulles d'estendre la roba unes cartolines. Quan es fa una fotografia posant el paper fotogràfic a aquesta distància, la mida de les imatges és molt més semblant a la que nosaltres percebem. Això es deu a què els raigs de llum formen uns diagonals que es creuen a l'obertura i, segons la distància en què es forma la imatge, variarà l'angle. Si es posen les agulles a una distància inferior a la mida de les imatges també disminuirà, tot augmentant el camp de visió; i, si es posen a una distància més gran, creixerà la mida de les imatges i provocarà una sensació d'apropament. En aquesta cambra s'han posat tres jocs de guies per disposar de tres objectius: normal, gran angular i teleobjectiu

Un cop construïda la cambra, es col·loca el paper fotogràfic entre les guies i es tanca la capsa. Aquest pas s'ha de fer a les fosques o amb llum inactínica vermella. De no fer-ho així es velaria. A partir d'aquí només s'ha de buscar un motiu que ens agradi per dirigir-hi la nostra cambra. El motiu ha d'estar il·luminat i ha de ser estàtic. El temps d'exposició, és a dir, el temps que la que la cambra rep els raigs de llum es sempre molt llarg i depèn de la mida de l'obertura, de la longitud focal i de la sensibilitat del paper. Les cambres dels alumnes requereixen, aproximadament, 2 minuts d'exposició per a l'objectiu normal, 1 minut per al gra angular i 4 minuts per al teleobjectiu.

Un cop al laboratori es revela el paper amb diferents líquids: revelador, neutralitzador i fixador. El resultat de tot aquest procés és un negatiu, allò que s'ha fotografiat apareix en tot invers: les coses clares apareixen fosques i les coses fosques clares... Per tal d'invertir les tonalitats, s'ha d'utilitzar una ampliadora per passar la llum a través del negatiu i impressionar-lo en un full de paper fotogràfic.

Una gran part de les fotografies presentades son del pati del institut i s'han tractat en diversos tipus de viratges, així com també amb altres processos com poden ser la solarització, sulfuració, etc. El resultat de tot això son imatges que, tenint en compte la simplicitat dels mitjans utilitzats, considerem molt creatives. 

Per acabar, creient que la realització de fotografies amb cambra de la fosca es una manera excel·lent de iniciar-se en aquest camp i de descobrir-ne les seves infinites possibilitats; i que per fer una bona fotografia no cal tenir un bon equip, sinó una bona dosi de curiositat i de creativitat. Serveixi, doncs, aquest treball com a homenatge als primers mestres.